Les dues grans serralades del Cadí i Moixeró formen una impressionant barrera muntanyosa, allargada de ponent a llevant en una extensió d'uns 30 km, a la divisòria d'aigües del Segre (la Cerdanya i l'Alt Urgell) i del Llobregat (Berguedà). Els seus vessants, especialment els del nord, formen cingleres escarpades, amb parets gairebé verticals i valls profundament encaixades. Els massissos del Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats més diferenciades.

La riquesa natural de l'espai protegit és molt gran i variada.

Dins del Parc es coneixen unes 1400 espècies i subespècies de plantes amb flors i falgueres, el que representa al voltant d'una tercera part de la flora de Catalunya. Les espècies de molses i algues presents són encara poc conegudes, però les dades parcials que es tenen també indiquen una diversitat elevada.

Aquesta riquesa florística és notable en un context europeu, encara que bastant habitual en les zones de muntanya del sud, i està motivada sobretot per la disponibilitat d'hàbitats molt diferents (segons l'altitud, el tipus de roca, la radiació solar, la humitat, etc.) i per una història complexa.

Destaquem algunes espècies de flora endèmiques que tenen gran part de les seves poblacions mundials al Parc: Xatardia scabra o julivert d'isard, Delphinium montanum, Arenaria ligericina subsp. Canescens i Asplenium seelosii subsp. Catalaunicum.

El conjunt de la fauna del parc gaudeix d'un especial protagonisme per la gran varietat d'espècies que conviuen. Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra pyrenaica), la marmota (Marmota marmota) que ha aparegut recentment al parc procedent de sectors adjacents, i el llop (Canis lupus) que extingit a Catalunya durant anys, ha reaparegut aquí al parc. Entre les aus, cal destacar el trencalòs (Gypaetus barbatus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre (Dryocopus martius), aquest últim escollit com a símbol del parc Natural.

A més de les belleses naturals que dóna l'abrupta orografia, l'aigua i la vegetació, al Parc hi ha una sèrie de llocs d'indubtable interès i atractiu històric i cultural.

Un bon nombre de poblacions mantenen la seva arquitectura rural tradicional i el seu tipisme i algunes com Bellver i Bagà, encara conserven nuclis medievals. A destacar també les esglésies romàniques com Sant Llorenç prop Bagà (monestir benedictí) i l'església de Talló (seu d'una antiga canònica). I per unir tots aquests elements, els camins tradicionals i històrics que arriben als diferents nuclis i elements d'interès i travessen la serra per colls i passos, com el Camí de coll de Jou o el Pas dels Gosolans.

Tot això conforma un espai únic i singular, amb llocs afables i agradables juntament amb altres abruptes i perillosos, però tots ells de gran bellesa.

 

                                      Resultat d

El parc natural, que té més de 400 km de senders senyalitzats, està travessat per dos senders de gran recorregut (GR) de nord a sud, el GR 4 (Alp - la Pobla de Lillet), amb una variant a Bagà, i el GR 7 (La Seu d'Urgell - Tuixén). Hi ha trobem un tercer que discorre longitudinalment, el GR 107 (Camí dels Bons Homes). També podem donar la volta al Parc mitjançant el GR 150 o anar per la carena, variant GR 150.1.

Les zones de major tradició per a l'escalada són la cara nord del Pedraforca ia la paret nord de la serra del Cadí, on hi ha diverses canals de neu i gel de diversa dificultat.

                 Resultat d

Durant l'hivern es poden fer sortides, guiades si es vol, amb raquetes de neu, per conèixer la vida de la natura. Si per les seves activitats necessita l'assistència d'un guia de muntanya, vehicle de suport, informació sobre allotjaments, o desitja realitzar altres activitats esportives de muntanya en espais propers al Parc, es pot adreçar al Centre d'informació del Parc a Bagà.